Defunció

Josep Pla morí el 23 d’abril de 1981. Sembla com si hagués desitjat unir-se a un nom tan il·lustre com el de M. Cervantes, mort tres centúries abans el mateix dia. Jugant amb el símil, J. Amades morí un 17 de gener de 1959, festa de Sant Antoni Abat, una de les dates més assenyalades del calendari tradicional català. De fet, és com si volgués per sempre més restar unit al costumari i al calendari tradicional del país.

Des de feia uns mesos, l’estat de salut no era tan bo com caldria desitjar; per l’octubre de 1958 havia passat una bronquitis de la qual no s’havia refet del tot. Res, però, no feia presagiar la sobtada i inesperada mort. La tinta de la vella i atrotinada màquina d’escriure encara era fresca. “Ara que rajava tan bé!”, havia començat quan l’obligació del descans li havia fet deixar la feina a mitjanit.

Les mostres de condol foren nombroses; així ho manifestaren gran nombre d’investigadors de tot l’Estat i de l’estranger. (191) Algunes societats europees i americanes s’hi van afegir: Societé d’Ethnographie Française (G. H. Rivière), Società Etnografia Italiana (Paolo Toschi), Union International d’Études des Giants Processionnels. (192)

La seva mort no sols representa la pèrdua d’un estudiós de categoria, sinó la desaparició d’un esperit generós, molt humà i bo, que donava sempre preferència a les qüestions humanes i a la col·laboració científica per sobre de tot.

La societat catalana va sentir molt la pèrdua. Revisant la premsa diària en tenim la prova. Nombroses associacions i persones expressaren el seu condol. Tant la persona com l’obra s’havien convertit en elements que parlaven de catalanitat. (193) A tall d’exemple:

“ Som ben sabedors que la cultura catalana, a la que fins l’últim instant ha volgut servir, perd, amb la desaparició d’Amades, un element d’inapreciable valor. Nosaltres, que portats per l’anhel de recórrer i estimar la terra hem estat tothora amatents a les coses que són l’ànima d’ella, sabem bé l’amor que li tenia. És ben segur que li serà sempre agraïda la seva feina de retrobar i conservar el baticor popular de Catalunya. Amades permaneixerà en la seva pròpia obra.” (194)

La seva presència encara és palesa entre nosaltres. Fa trenta-un anys que va morir i avui encara apareixen estudis inèdits, a més de reedicions d’algunes obres com elCostumari Català. Aquest volum de treball és el millor recordatori del seu missatge més constant: el valor de la cultura popular i tradicional catalana i universal. Podríem dir més coses de Joan Amades i Gelats, però res millor que el poema, compost per Octavi Saltor, compendi de l’home i la seva obra:

EN LA MORT DE JOAN AMADES

La pacient recerca del passat 
t’entelava el cristall de la mirada. 
Però la teva dèria sagrada 
sostenia el teu tremp transfigurat.

Sobtadament caigueres, fulminat,
per al repòs de la vida estada. 
I la ciutat et plora, desolada, 
i tot el poble teu, malaguanyat.

Tu en descubrires l’immortal tresor
que en els teus llibres i reculls no mor,
arxiu vivent de cants i llegendari.

Joan Amades, estimat de tots,
ara et perfiles, més enllà dels mots,
com un enyor fidel contra el desvari.

OCTAVI SALTOR