La cultura obrera com a font formativa (1905-1915)

Es pot afirmar que la font primigènia on es va nodrir va ser, més que la cultura acadèmica, la cultura popular de les gents del Raval barceloní. Malgrat les dures condicions de vida, la classe obrera barcelonina del principi de segle tenia una rica cultura. Joan Amades va participar de manera intensa en un determinat estil de viure i comprendre la vida, (14) que anava des de la recatalanització de la societat fins a la rica literatura de “canya i cordill”.(15)

La manera de comprendre la vida es va completar amb el treball de jovenet: drapaire llibreter de vell. Va poder contactar i conèixer molta gent dels ambients populars de Barcelona. Aquest tret és important ja que, quan es va dedicar de forma plena a la recopilació folklorística, va explotar els temes que havia viscut d’infant i d’adolescent.(16)

El fet que la cultura obrera i popular esdevingués la seva universitat es va refermar cap al 1905 quan va començar a participar en les activitats de la Secció d’Excursions de l’Ateneu Enciclopèdic Popular (AEP) de Barcelona. Aquesta entitat, de fort tarannà obrer, tenia com un dels seus objectius centrals la promoció i la formació de la classe obrera barcelonina (fidel reflex de l’esperit pedagògic que caracteritzava els moviments obrers europeus d’aquell moment); això va fomentar que l’AEP promogués diferents campanyes ciutadanes de molt ressò. (17)

Els afanys pedagògics de l’AEP es convertiren en el camí que encarrilà les seves ànsies d’aprendre, sorgides en primera instància a la parada de llibres de segona mà que tenia al mercat del Encants Nous de Sant Antoni.(18) D’aquesta manera, món ateneista i món bibliogràfic (19) es converteixen en les primeres veritables «claus de volta» per comprendre Joan Amades, ja que si la primera li va donar un profund sentit associatiu, la segona li féu estimar els llibres de tal manera que quan edità el seus, aquests foren fets amb molta cura, polidament.

Com tot el que feia, va viure intensament la cultura ateneista.(20) Hi va estudiar (21) llengües (francès, anglès, alemany, esperanto) i d’altres matèries; va participar en diverses activitats de l’entitat,(22) especialment en les que promogué la Secció d’Excursions, de la qual va arribar a ser president. (23)

El seu caràcter obert i afable va entroncar amb el món associatiu ateneista. L’ampli ventall d’activitats que s’hi podia trobar li va fer néixer molts interessos: grafologia, astronomia,(24) entomofília (hi va dedicar alguns articles que signà amb el pseudònim de Jeroni Picornell).(25) Però amb el que més es va identificar va ser arnb l’esperantisme i l’excursionisme.

Els ideals de fraternitat i universalisme que portava, en íntima essència, la llengua creada per Zamenhof es convertiren en guia de moltes accions posteriors. L’esperanto va ser tan important en la conformació del pensament de J. Amades que va convertir-se en una filosofia de la vida. Persona i obra no es comprenen sense una referència concreta a l’esperit universalista que animava la seva feina. Tal com va escriure, quan ja estava consagrat al món del Folklore:

“ Sólo he de decir que me siento soldado de la causa de la cultura univer­sal destacado a la guardia de una trinchera la cual defiendo con toda mi energía y valor y sobre todo con toda mi fe, No creo hacer nada mas que defender mi deber, haciendo lo que debo en cumplimiento de mi obligación. Cumplo hasta donde puedo, y mas haría si mis condiciones físicas me lo permitieran . (26)

També va ser important pel seu caire associatiu i la superació d’ideologies i nacionalismes estrictes, a més d’un mitjà per aconseguir informació de l’estranger sobre cultura popular i tradicional.

Fou tal la dedicació a l’estudi i la difusió a l’esperanto que ja pel 1909 va participar en l’organització del Congrés Internacional Esperantista celebrat a Barcelona i que va comptar amb l’assistència de Zamenhof (27) anys després li envià una carta personal, que sempre va constituir un motiu d’orgull. Va donar empenta a publicacions periòdiques,(28) de poc ressò a casa nostra, que van servir per prendre contacte i realitzar intercanvis amb esperantistes d’arreu,(29) així mateix va participar en nombroses manifestacions -per exemple, en els Jocs Florals esperantistes- i publicacions.(30) Aquesta consagració va fer que, el 1923, l’escollissin president de la Federació Catalana de Societats Esperantistes Catalanes.

Pel que fa a l’Excursionisme, cal assenyalar que aquest li causà un viu impacte. Un dels ideals de caire pedagògic més destacats de l’AEP era el contacte amb la natura (31) i per això era una de les activitats més importants.(32)

Recordem que la practica de la recopilació i l’estudi del Folklore a Catalunya ha anat molt unida a l’excursionisme.(33) Esbrinar i conèixer el territori català feia parella amb conèixer-ne les gents i llur forma de vida. Seguint la pauta del moment sociocultural que Catalunya vivia en aquests moments, la Secció d’Excursions (34) formà, el 1916, un Esbart Folklòric que va tenir com a idea motora la creació d’un:

“ [ ... ] Arxiu folklòric amb els materials que podien anar-se recollint en les excursions, els quals haurien sigut objecte d’estudi per l’Esbart, amb la consegüent publicació de tot quant hagués presentat aspectes d’interès remarcable .”(35)

D’aquesta manera, les excursions anaven sempre acompanyades de descripcions de festes i d’altres aspectes de la cultura tradicional (36). Amades en va ser un dels principals animadors juntament amb el seu amic Sebastià Giralt company d’afeccions folklorístiques, com ja veurem.

Les excursions li van fer conèixer en profunditat les gents i llurs costums, la geografia, etc. Aquest contacte directe amb el país va esdevenir punt clau quan es dedicà al folklore. La forta vivència del territori, dels valors més arrelats en el món rural català, li va fer viure amb força sentiment Catalunya (37) com a entitat cultural diferenciada; així, amb motiu d’una sortida cap a les terres de l’Ebre, va dir:

“ La sensació de bellesa sentida durant el trajecte per l’Ebre és d’aquelles que difícilment s’obliden, per anys que passin, i que un recorda amb goig quan en els moments de satisfacció hom passa balanç de les hores ben viscudes .”(38)

Manifestacions com aquesta són un dels molts exemples que es poden trobar de la seva experiència com a caminant per les rutes geogràfico-romàntiques i etnogràfiques de Catalunya.

Com a resum d’aquest període cal assenyalar que nasqué i es crià en un món en el qual convivien formes culturals, industrials i rurals, un país de profundes desigualtats on la lluita per sobreviure era constant i diària. La Catalunya i la Barcelona finiseculars (la cultura obrera, el món de la compra venda de llibres … (39) foren els responsables últims que un jove Llibreter de vell s’obrís camí en el món de la recopilació etnogràfica i assolís prestigi internacional. Si haguéssim d’expressar gràficament les principals influències que van rebre els seus interessos, podríem fer-ho així:

quadrebio01