La família i la primera infància (1890-1905)

Abans de començar la narració biogràfica és del tot necessari assenyalar, succintament, el món en què neix Joan Amades. Sense això, es fa impossible comprendre l’home així com la tasca que va dur a terme.

Joan Amades va néixer en una Catalunya on les diferències socials, econòmiques i culturals eren força marcades; un país en plena transformació econòmica i amb profunds canvis poblacionals, en especial pel que fa al creixement de Barcelona i al despoblament de moltes comarques en favor de la metròpoli. (1) Un país i una ciutat comtal on les dures condicions de treball dels obrers (2) convivien alhora amb l’esplendor de la burgesia catalana. Un espai on cultura obrera i popular i burgesa i acadèmica eren mons força separats i diferenciats. Joan Amades va pertànyer a la fracció social més desposseïda, amb dificultats de tota mena, essent aquest aspecte clau per a comprendre’n la figura i l’obra.

Tenim poques referències d’aquest període. Joan Amades va venir al món un 23 de juliol de l’any 1890, en el si d’una modesta família obrera barcelonina que, com moltes altres d’aquell moment, formaven part de l’al·luvió demogràfic que va rebre Barcelona des de la segona meitat de segle. Aquesta situació va afavorir que la seva ciutat natal fos una metròpoli diversa, agitada, amb modes molt variats de comportament.

La situació econòmica dels pares, na Teresa i en Blai, era greu. El pare va haver de deixar l’ofici -serraller- (3) per problemes de salut; així mateix, la mare havia deixat de treballar perquè la fàbrica on feia de filadora havia tancat. La família es mantenia del treball de camàlic del pare i d’algunes feines casolanes de la mare, per exemple, calcetera. (4)

La precària posició familiar va esdevenir molt greu i els pares van decidir enviar el noiet a Bot, poblet de la Terra Alta, amb els avis paterns, En Joan s’hi va estar un període d’uns quants anys.

Quan va tornar a Barcelona, mercès a l’interès del pare, en Joan va ingressar a l’escola Victor Hugo. (5) En aquells moments, els pares havien posat una draperia. (6) Temps després, exerciria de drapaire. Va anar poc temps a l’escola, perquè als nou anys es va posar a treballar en el negoci familiar. (7)

El poc temps de formació a l’escola va condicionar que fos un autodidacte. (8) Aquest punt s’ha de remarcar tant en els aspectes positius com en els negatius: si d’una banda ens mostra un esperit emprenedor i fort, d’altra, permet comprendre algunes llacunes en la seva obra científica, com veurem posteriorment. (9)

Del temps d’estudiant, cal destacar-ne dues característiques determinants de la seva existència humana i científica: una extraordinària memòria i una visió molt deficient. La memòria li va permetre de suplir, en part, els problemes visuals. Una de les persones que més el va arribar a conèixer, el mestre Joan Tomàs, va declarar al respecte:

« Déu li havia concedit una memòria prodigiosa que li permetia de retenir una quantitat extraordinària de coses, i li suplia, per així dir-ho, la manca de la vista. Ell es recordava d’allò més insignificant, i dels temps més reculats, si bé, a voltes, i sobretot ara en els darrers anys aquesta facultat no li era prou fidel. Tot amb tot, la seva memòria era formidable .” (10)

La dificultat de visió va esdevenir un fort obstacle per al seu desenvolupament, però el seu permanent optimisme i confiança li feren sortir-se’n. Sense fer cas de la prohibició familiar de no llegir, en Joan ho feia d’amagat i ajudat d’una lent. (11)

També es va posar de manifest la tremenda vitalitat que sempre el va caracteritzar. Recordem que de ben petit organitzava representacions de titelles per als nens de l’escala i del veïnat. (12)