Naixement de l’afecció folklòrica (1915-1918)

Van ser dos els camins a través dels quals va arribar al Folklore: la dinàmica de la Secció d’Excursions de l’AEP i d’altres circumstàncies, La primera via ja l’hem recorreguda; anem per la segona.

Pels voltams de 1915, la seva intuïció el va fer adonar de les diferents versions d’una mateixa rondalla. (40) Va observar detingudament l’important bagatge cançonístico-tradicional de la seva mare; se la podia considerar un arxiu vivent.(41) El fet que estudiosos de la cançó popular catalana com Robert Gerhard o Mn, Higini Anglès recopilessin algunes cançons a la seva mare, va despertar-li la flama delfolklore. (42)

Amb les dades que tenim, podem assegurar que fou en els primers anys de la Gran Guerra quan va iniciar el caminar per l’àmbit del Folklore.(43) A més a més dels reculls que començava a fer a casa, pel curs acadèmic 1917-1918 va contestar alguns qüestionaris de l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya: (44) Al mateix temps que desenvolupava d’altres interessos, començà a publicar les primeres recopilacions a la revista Excursions. (45)

Coincidint amb un cicle d’audicions de cançons populars, la primera de les quals fou el desembre de 1918, organitzat per l’Esbart Folklòric de la Secció d’Excursions, (46) va començar a publicar una sèrie de Cançons populars catalanes. (47)

Quan va acabar la Gran Guerra, va dedicar-se plenament a la recopilació de la cultura tradicional catalana amb el fort estímul que li va proporcionar la mateixa societat catalana amb la ràpida transformació que vivia llavors; (48) així mateix, és necessari assenyalar que J. Amades recollí alguns aspectes dels plantejaments del pensament ideològic del moment, (49) el Noucentisme,(50) en concret pel que fa als plantejaments panetnicistes i etnoculturals (51) i del mite del “seny racial”(52). Cal recordar també, per bé que no volem dir que sigui determinant en ell, el fort corrent noucentista d’exaltació del treball manual i artesà enfront del ferotge industrialisme que cada vegada era més present a Catalunya,(53) situació que propicià la ràpida transformació de les formes de vida tradicionals catalanes envers unes altres de caràcter més urbà i industrial.(54)

D’altres variables importants que cal tenir en compte a l’hora de situar i conèixer com va fixar-se el seu model d’estudi foren, d’una banda, com ja hem apuntat, un fort sentiment renaixentista, romàntic, i d’altra, l’ambient de l’anomenada “renaixença catòlica” (55) i el paper destacat en aquells moments de Torras i Bages. (56)

Unes i altres situacions van fer que en aquests moments comencés a delimitar quina hauria de ser la seva tasca específica: recopilar facetes o formes culturals, en especial d’una fracció de la societat catalana -l’obrera i camperola- ampliant-lo amb d’altres temes d’interès etnogràfic i històric.