HISTÒRIA DE L’ADQUISICIÓ DE L’ARXIU
El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va adquirir l’Arxiu Joan Amades de mans d’un particular, en dues etapes diferents. En un primer moment, l’any 1989, va arribar al Centre de Documentació i Recerca de la Cultura Popular i Tradicional Catalana la biblioteca que va pertànyer al folklorista Joan Amades i Gelats. És un dels conjunts bibliogràfics importants sobre cultura tradicional que existeixen al nostre país. Dins d’aquesta primera etapa, entre 1990-91, la Sra. Consol Mallofré –cunyada i col·laboradora de Joan Amades– va cedir al mateix Centre de Documentació un important conjunt de materials fotogràfics, fitxes de música i documents diversos que encara tenia a casa seva.
En una segona etapa, l’any 2001, i després de llargues negociacions, el mateix Departament va adquirir la resta del fons, l’obra gràfica de Joan Amades que consta d’una col·lecció que aplega prop de 13.000 documents dipositats en quatre calaixeres de fusta especialment tractades per la conservació d’aquesta mena de material.
L’any 1995 la senyora Consol Mallofré va fer donació de la resta de materials inèdits a l’Associació Cultural Joan Amades per a que fossin publicats i posteriorment lliurats a l’Arxiu Joan Amades del CPCPTC.
DESCRIPCIÓ DE L’ARXIU-BIBLIOTECA DE JOAN AMADES
Biblioteca
Consta de 2200 títols dels segles XVII, XVIII, XIX i XX i està dividida en dues seccions: Obra de Joan Amades (OJA) i l’Arxiu Joan Amades (AJA).
L’Obra de Joan Amades (OJA) està formada pels 208 llibres i articles escrits pel mateix autor. A més, conté els volums originals de les seves grans edicions. Ell que havia tingut un coneixement directe de les edicions ben fetes gràcies al seu treball de joventut de compravenda de llibres –de fet fou un gran bibliòfil-, aplica el mateix criteri a l’hora d’editar les seves obres: materials de primera mà, rigor xilogràfic, i enquadernació perfecta. A més ens aporta una variada i nombrosa col·lecció d’ex libris enganxada a la contraportada de moltes de les seves obres i articles.
La biblioteca de l’Arxiu Joan Amades (AJA) abasta la seva biblioteca particular (904 llibres); els volums d’antiquària (307 llibres) entre els quals cal destacar les diferents edicions sobre cançoners del s.XIX; i un nodrit aplec de 703 opuscles i fulletons. El doble criteri emprat en la selecció bibliogràfica –com també es veurà en els altres apartats del seu Arxiu- és l’etnològic i l’etnogràfic.
Hemeroteca
L’hemeroteca consta de 192 revistes i anuaris. Conté entre d’altres: Arts et traditions populaires 1953-57; Curiositats de Catalunya 1936-37; Excursions de l’Ateneu Enciclopèdic Popular 1915-34; Scriptorium 1923-36; Butlletí de dialectologia catalana 1914-36; Tramontane 1945-71; Boletin de la asociacion de pesebristas de Barcelona 1952-56; L’Abella d’or 1927-32; Portavoz del gremio del calzado de Barcelona 1956-59; Bulletin folklorique de l’Ile de France 1944-58; La rondalla del dijous 1924; Baixeras 1934-35; Mai enrera 1927-38; Catalana 1918-24, Revista de dialectologia y tradiciones populares 1946-50, Douro litoral 1954-59, Folklore-Aude 1938-50, Butlletí de l’associació catalana d’antropologia, etnologia i prehistòria 1924-25, Anuario de la Sociedad Eusko-folklore 1921-31, Folklore rivista de tradizioni populari diretta da Raffaele Corso 1948-53, Southern folklore 1951-57, Slovenský Národopis 1958-59, Boletin de la biblioteca pública municipal de Matosinhos 1954-62, Anuario de la sociedad folklórica de Mexico 1938-57; Catalunya esperantista, any 1, núm.1, 1919.
La Biblioteca Joan Amades està especialitzada en la cultura popular i tradicional.
Arxiu
Abasta la totalitat del seu fons arxivístic: documentació personal, fotogràfica, epistolar, musical, de monografies, de reculls de premsa i sobretot d’imatgeria popular que ell havia aplegat a casa seva com a recercador de tot el que tenia a veure amb la cultura popular.
Obra gràfica
Els 13.000 documents que consta, es classifiquen en: goigs, romanços, ventalls, auques, retallables, papers de rengle (soldats), ombres xineses, teatres de paper, estampes, sainets, cançons, etiquetes, ex libris, jocs infantils, cobertes de cartipàs, cromos de picar, cobertes de llibrets de paper de fumar, llufes d’Innocents i velles Quaresmes. Un bon nombre d’estampes xilogràfiques, majoritàriament religioses, es troben acolorides a mà, ja sigui al bac, a la trepa o a la morisca. Dibuixos originals de diferents autors per il·lustrar les cançons populars que ell publicava al Butlletí de l’Ateneu Enciclopèdic Popular.
A través de moltes estampes, romanços, ventalls etc., podem conèixer el nom de diversos impressors que feien el paper d’editors d’aquells fulls: El barceloní Ignasi Estivill Cabot, Josep Lluch, família Gaspar; Pere Abadal de Moià del segle XVII, i també, la Vda. Pla i els seus hereus, August Roca, Josep Rubió, Manuel Texero, Casa Paluzie i els seus hereus de Barcelona els quals desenvolupen un seguit de fulls religiosos, de processons, estampes, fulls de teatre i soldats. També Josep Torner, Pau Roca de Manresa, Ignasi Valls de Vic, etc.
També hi ha en el fons documental o obra gràfica d’en Amades un bon nombre d’auques, romanços i historietes procedents d’impremtes madrilenyes. Per exemple, del “Despacho de Sucesores de Hernando” del carrer Arenal número 11 o el del barceloní “Marés i Cia”, del carrer de l’Encomienda núm.19 i de la Plazuela de Cebada núm.13, o també del “Depósito de Aleluyas y Romances” ubicat al carrer Tabernillas núm.2
A més a més, cal fer esment de l’editora francesa “Imagérie d’Epinal-Pellerin” ja que un bon nombre d’historietes (faules, rondalles…), textos de divulgació científica i fulls destinats a la construcció de teatres de paper (decorats, accessoris, personatges…), procedeixen del país veí.
Fotografia
Igualment, comprèn 15 àlbums inventariats amb col·leccions de fotografies i postals antigues. També consta de clixés i de plaques de vidre. L’arxiu fotogràfic de Joan Amades tracta especialment el tema de les danses,els balls i els entremesos populars de Catalunya, a més de jocs, oficis, festes, retrats de tipus populars i costums.
Epistolari
La correspondència d’entrada a l’Arxiu Joan Amades que s’ha conservat és extensa i variada. Consta de dues parts: A) la correspondència que va rebre el mateix Joan Amades, i B) la que varen rebre la seva vídua Enriqueta Mallofré i especialment la seva cunyada Consol Mallofré. La secció A) va des de l’any 1917 fins al 1959 (any de la seva mort). La secció B) va des de 1959 fins 1992.
Les cartes adreçades a Joan Amades procedeixen, a tall d’exemple, de folkloristes com Sebastià Farnés, Josep M. Batista i Roca, Enric Valor, Rossend Serra i Pagès i la seva escola (Sara Llorens de Serra, Salvador Vilarrassa, Josep M. Vilarmau, Tomàs Raguer…). De filòlegs com Pere Buhigas, Fc. de Borja Moll, Mn. Antoni Mª Alcover, Joan Coromines, Mn. Antoni Griera. De músics i recol·lectors de cançons tradicionals com els valencians Manuel Palau i Boix, Francisco Martínez i M.Teresa Oller; dels catalans P. Gregori M. Sunyol, José Subirà, Mn. Baldelló, Lluís Millet, Francesc Pujol, Ricard Lamote de Grignon, Ezequiel Martin, Joan Moreira; de la Catalunya nord P. Vidal; com de M.Garcia Matos, de Violet Alford… D’antropòlegs com Walter Anderson, Gabriel Llompart, Fritz Krüger, Paolo Toschi, Arnold van Gennep. També hi ha correspondència en esperanto i amb l’àmbit esperantista. Com tampoc no hi manca la relació epistolar amb el món excursionista.
Les cartes adreçades a la seva vídua i cunyada, com a continuadores de l’obra de Joan Amades i mantenidores del seu Arxiu, provenen de molts dels personatges que s’havien relacionat amb Joan Amades; altres cartes són consultes sobre temes de cultura popular o de petició de materials; i tot un grup provenen de les diverses editorials (Selecta, Salvat, Aimà, Orbis, Anaya) amb les quals varen tenir tracte per tal d’editar una bona part de l’obra del seu marit i cunyat.
Aquest epistolari dóna idea en el seu conjunt de l’activitat intensa i frenètica que Joan Amades dugué a terme en una bona part de la seva vida, i la quantitat i qualitat de relacions professionals, familiars i d’amistat que mantingué fins a convertir-lo en un punt de referència a l’hora d’informar sobre la cultura popular catalana.