Notes. Defunció

191.- L’interes que la seva figura havia despertat arreu va fer que Enriqueta i Consol Mallofré rebessin diverses sol.licituds entorn de la vida de J. Amades amb el fi de fer ressenyes necrologiques, per exemple, “Instituto di Storia delle Tradizioni Popolari” Paul Delarue, E. Morote, R. S. Goggs. A tall d’exemple:

“Bisognava vederlo chino sopra la tastiera della sua vecchia macchina da scrivere portatile (tastiera talmente impressa nella sua prodigiosa memoria da permettergli di continuare a scrivere senza vedere lo scrito) per comprendere questa sua tempra formidable che non intendeva cedere al male. Fino l’ultimo giorno ha conservato la freschezza dei suoi entusiasmi, senza perder alcunché di essi lungo il cammino e contrastata. Aveva superato da poco una forte bronchite ed aveva telefonato a chi scrive fissando una prossima visita per parlare dei temi che lo interessavano. Due giorni dopo la radio ha diffuso la notizia ferale [.] Purtoppo nella primavera spettera a noi portare un fiore in nome degli amici siciliani sulla tomba dell’ infaticabile lavoratore della vigna che lascia al prossimo un inestimabile eredita, dalla quale tutti possono trarre a piene mani la singolare poesia delle tradizioni popolari della sua Catalogna.” Leonardo KOCIEMSKI, “In morte di Joan Amades”, Vie Mediterranee (Palermo, gener-febrer, 1959).

192.- La seva desaparició, juntament amb la de Violant i Simorra uns anys abans, produiren, certament, consternació en els medis etnografics peninsulars i internacionals . Les paraules de Sebastiao Pessanha /Sintra, 23-3-59. EJA.) en són una mostra:
“Mestre de Etnografía, especializado em Foklore, ilustre entre os mais categorizados cultores deste ramo de ciencia, aliava a estas altas qualidades uma simplicidades encantadora e uma bondades cativante, que em breves instants aliciavam, a sua volta, falanges de admiradores do seu talento e de amigos admiradores das suas virtudes. Nestes dois últimos anos, a Etnograia Europeia tem sofrido as mais rudes perdas em Homens que Catalunha bem atingida foi com as mortes, ambas prematuras, de Amades e Violant, dois Amigos que ja mais esquecerei a cuja amizade muito me honrava.”

Un segon testimoni ( F. Krüger, Mendoza, 25 de març de 1959. EJA.):
“[.] La etnografía y el Folklore catalanes han sufrido una pérdida irreparable. Se han extinguido las dos luces que iluminaban con tab!nta claridad el campo del folklore catalán: Joan Amades y Violant i Simorra.”

193.- Els seus escrits es van convertir durant la postguerra en un dels símbols d’encontre amb el país:
” Un manual utilíssim i indispensable per seguir cronologicament totes les festes tradicionals del nostre país en un itinerari per tot l’any, ple de gracia i suggestions, que ajuda a fer comprendre l’anima de Catalunya en les seves manifestacions populars, algunes de les quals tenen segles d’existencia. La profundíssima coneixença que té Joan Amades del folklore catala, a la recerca i estudi del qual ha dedicat tota la seva vida en una activitat exemplar, és la millor garantia d’aquesta obra que tothom hauria de tenir.” Fulletó publicitari d’Editorial Aedos dels anys cinquanta parlant de l’obra de J. Amades, Guia de les festes tradicionals de Catalunya. Sense data.

En aquest sentit, les nombroses conferencies que impartí al llarg de la postguerra són un altre exemple. Una petita mostra d’algunes d’elles són aquestes:

194.- F. Duran i Canameras, Comissió Excursionista Pro-Museu Pirenaic, Barcelona, 24 de gener de 1959, EAJ.