57.- A més de les contestacions abans esmentades en aquest arxiu es conserven algunes anotacions personals del Dr. Carreres i Artau, on es pot apreciar com Joan Amades prengué materials prestats de l’AEFC per als seus treballs:
“Materials deixats a En Amades (per a la seva recol.lecció lexicografica marinera)”. Arxiu AEFC.
58.- El programa fou el següent: Aureli CAPMANY, El folklore musical i l’excursionisme; J. M. BATISTA i ROCA, Els materials etnografics i l’excursionisme; Antoni GRIERA, La llengua i l’excursionisme; Pere BOSCH GIMPERA, La Prehistoria; Pius FONT i QUER, La botanica i l’excursionisme; Rossend SERRA i PAGES, El cançoner popular catala i d’altres. Per la repercussió d’aquestes conferencies, vegeu supra nota 34.
59.- Sobre aixo va escriure:
” Arreu ve prendre un sentit patriotic que va caracteritzar-lo i donar-li fesonomia (…). Aquest sentit inicial fou passatger, puix que aviat els erudits van adonar-se que els documents aplegats contenien una essencia de valor molt superior a la simple graciositat o amenitat i a la brasa patriotica que poguessin comportar”. Joan AMADES, Folklore de Catalunya, III, pag. 1257.
60.- Joan AMADES, “Termes dialectals de la comarca de Gandesa”, Excursions, V,
núm. 45 (Barcelona, 1 de gener de 1919), pag.287-291. Sobre aquesta publicació, el BDC (Barcelona, gener desembre, 1919, pag. 90) va escriure el següent:
“L’autor dóna en aquest petit vocabulari una serie de mots interessants que no ha enregistrat en cap diccionari catala publicat fins ara. La contrada de la Ribera de l’Ebre és una de les més característiques del catala, per trobar-se a la regió divisoria entre els dialectes catalans i valencians”.
La influencia de la dialectologia és ben palesa a la seva obra, com ho demostra, per exemple, la relació que durant molts anys va tenir amb Fritz Krüger. De fet, el 1923 fou anomenat col.laborador del Diccionari General de la Llengua Catalana. L’any 1924 aparegué el seu primer gran vocabulari, realitzat en col.laboració amb Emerencia Roig: Vocabulari de l’art de la navegació i de la pesca (BDC, XII, (1924), pp. 1-116). El valor de la dialectologia per ell radicava en el fet que aquesta ciencia podria aportar dades de gran valua per al discerniment de la historia cultural dels pobles. Dos exemples il.lustratius sobre aixo:
- “L’estudi dels jocs és d’un valor excepcional; caldria cercar els paral.lels nostres jocs d’avui amb els dels pobles de civilització classica i amb els costums dels pobles extraeuropeus. Un factor que probablement podria contribuir de manera notable a la penetració de l’essencia d’alguns jocs fóra l’esbrinament lingüístic del sentit del seu nom: ?que signifiquen en la seva accepció més primaria cuit, romaní romama, flendit, marro i tants d’altres? En recollir i estudiar els jocs cal tenir en compte tota la terminologia que els és propia, la qual pot ésser reveladora si hom arriba a poder-ne penetrar el seu moll filologic; així com les regles i lleis respectives, que ens poden conduir a concepcions elementals del sentit del dret, de la llei, de la justícia i de la propietat”. Joan AMADES, Folklore de Catalunya, III, pag. 1342.
- “Hem de parar molt esment en els girs idiomatics i en les formes dialectals i verbals, especialment quan no ens són conegudes (…) els girs de llenguatge poden ésser el reflex de formes de llenguatge perdudes en la parla corrent i de cada dia que s’han fossilitzat en les frases fetes de la literatura popular”. Ibíd., pag. 1401.
61.- En una carta que Rossend Serra i Pages (Barcelona,7-7-1921. EJA) li va escriure es pot apreciar com J. Amades aviat estengué la seva acció a diversos camps de treball; en aquest cas, la imatgeria popular, tema en que treballa molt a llarg de la seva vida, Serra, en contestació a una missiva anterior a J. Amades, li deia el següent:
“Tinch efectivament algunes fulles d’auques, romanços, estampes, cançons i goigs pero no és col.lecció, ni hi ha duplicats (…) La única col.lecció que tinch que es a lo que m’he dedicat, es la de joguines populars, perque veya que ningú ho feya. La imatgeria popular, es una manifestació molt important y fa be de dedicars’hi, Les fulles de cançons són curiosíssimes, lo mateix que’ls llibres populars (oracions, nadales, les passions i remeys, llibrets de lectura, les representacions populars com “Rosaura”, etc.) planes per enganxar en els ventalls, les fulles religioses, felicitacions de Nadal, papers per embolicar carmetlos, etc.”
62.- Així ho va deixar escrit:
“Quant al sistema classificatiu i ordenador dels materials, el cas és que Serra o tenia una gran amplitud de visió o bé dubtava de la seva solidesa. Cap dels temes que classificava no els classificava dues vegades igual, i cada vegada que ens va parlar de divisió durant els tres cursos i en els diversos temes ens va dir el mateix: que tot just abans de venir a donar la classe s’havia entretingut fent la divisió que ens indicava, la qual tant podia ésser aquella com tota una altra i que l’havia feta d’aquells manera perque no l’havia feta diferent, i que no recordava si s’assemblava en res a la distribució feta i recomanada l’any anterior (..) Com he dit, els cursets del mestre serra no seguien un ordre regular i van ésser objecte de diverses alteracions i modificacions.”Joan Amades, El Folklore a Catalunya, “Miscellanea Barcinonensia”, XXXVIII (Barcelona,1974), pag. 150-151.
63.- Ens referim als projectes universitaris de l’AEFC de l’Associació Catalana d’Antropologia, Etnologia i Prehistoria (ACAEP) i als patrocinats per R. Patxot i Jubert: Obra del Cançoner Popular de Catalunya (OCPC), Estudi de la Masia catalana (EMC) iLlegendari Popular de Catalunya (LPC); o entitats com l’Esbart Catala de dansaires, el Centre Excursionista de Catalunya (CEP). La participació de l’OCPC i en el CEC és analitzada en l’etapa següent.
64.- En la IX festa de la Música Catalana (Barcelona ,1922), organitzada per l’Orfeó Catala, presenta diversos treballs, i va obtenir distintes mencions. Els treballs foren els següents: Recull de cançons populars catalanes, Tonades infantils i Baladrers barcelonins. En el segon concurs (1924), presenta diversos treballs i va obtenir premi el primer dels citats: Música de cornamusa, Crits i tonades típiques, Folklore barceloní, Maneres populars de fer música, Balls populars del Rosselló i Música popular valenciana.
Amb posterioritat i fins el 1931, resulta guanyador en altres concursos: 1r concurs del LPC (1926), Humils personatges llegendaris; 2n concurs del LPC (1928), Aplec de llegendes populars, La llegenda i el proverbi; 3r concurs del LPC (1929), Recull de llegendes catalanes, Proverbis llegendaris, De la Bíblia popular.
65.- A més de posteriors referencies, aquest text il.lustra l’estreta connexió que sempre va mantenir amb la prehistoria i amb determinats models teorics, com foren l’Evolucionisme o el Difusionisme.
“De la llarga vida de la humanitat, el període més extens, segons ens diu la prehistoria, pertany a l’epoca de pedra, en la qual l’home, bo i lluitant per elevar-se a un major nivell, va treballar un seguit d’objectes que constitueixen els rudiments de la civilització (…) Del culte a la pedra n’han sobreviscut un gran nombre de practiques supersticioses, les quals han perdurat a través de totes les influencies de la civilització, han arribat ben vives fins a nosaltres, i han donat peu a diverses creences i llegendes que vaig a contar (…) Al costat d’aquests han sobreviscut, fins avui, creences i costums que revelen un culte antiquíssim tributat a diverses pedres”. Joan AMADES, El culte a la pedra, BDC, XVII (Barcelona, 1929, pag. 57-65.
66.- Vegeu supra, nota 52
67.- Joan AMADES, Vocabulari dels pastors, BCD, XIX (Barcelona, 1931), pag. 64
68.- Joan AMADES, “Comentari a l’obra de Salvador Vilarrasa “La vida dels pastors”, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya(BCEC), XLVI (Barcelona, 1936), pag. 85-86.
69.- Oferí gran nombre de conferencies pertot arreu, participant en gran nombre de publicacions periodiques (remetem a laBibliografia General d’aquest Cataleg) i d’actes populars: per exemple, exposicions. Així, en el Nadal de 1925 (10-30 desembre), la Secció d’Excursions (Esbart Folkloric) de l’AEP organitza un Exhibició de Dansa Popular Catalana (vegeu Excursions,123 (Barcelona,febrer 1926), pag. 422-423). El fons etnografic que va acumular fa fer que participés en d’altres exposicions: l’Exposició de la Cornamusa (novembre de 1930) o l’Exposició de Publicacions Sardanistes (Nadal de 1937).
70.- Volem parar esment en aquest aspecte, malgrat que tornara a sortir al llarg de l’estudi, ja que és un punt clau en la tasca de recopilació que es va fixar i en el coneixement de les seves fonts d’informació. Gracies a la comunicació epistolar va aconseguir posseir una gran xarxa d’informadors. Conservem una carat de Mn. Xavier Bosch (Tora, 19 de març de 1931. EJA) en la qual es pot apreciar quina mena de preguntes els feia
J. Amades. Transcrivim aquestes preguntes pel valor que tenen per a coneixer el seu sistema de treball:
“1a Sap si en algun indret es representat el ninot de Carnestoltes per una persona viva, i es simula cremar-la? 2a Si es simula un procés contra Carnestoltes? 3a Si se’l mata a trets i després se’l crema? 4a Se’l passeja muntant a un ase? 5a Surt la mainada pels carrers amb una nina? 6a Es dóna al ninot el nom de Nicolau o Canut? 7a Es fan altres fogueres a part de la en que es crema el ninot? Es tiren o intenta tirar gats a les fogueres? 8a La fadrinalla es fa mestressa del poble? Fa pagar la contribució? 9a Lliguen als que volen treballar o sortir del poble? 10a Fan veure que llauren pel mig de la plaça sembrant confits o cendra? 11a Es tira la gent cendra al damunt?, s’emmascaren amb carbó o brases apagades? 12a S’entra lliurement per les cases enduent-se alguna cosa? 13a Hi ha qui es vesteix d’animal: cervo, bou? 14a Es fa algun apat en comú? 15a Es capta llenya, ous, botifarra? 16a Es dona la sopa als pobres?”
71.- Cal tenir en compte que J. Amades no va prestar atenció especial a la conservació de la documentació referida a la seva persona.
72.- Les informacions epistolars li oferien, en molt casos, pistes i dades valuoses pe a orientar els seus treballs. Així, durant la decada dels vint va tenir gran relació epistolar amb Sebastia Farnés. Malgrat que amb anterioritat ja s’havia dedicat a la recol.lecció de refranys, amb tota probabilitat l’amistat amb Farnés fou un bon estimulant per endinsar-se molt més en l’estudi dels refranys i, en general, de les “cabories folkloriques” (Sebastia Farnés a J. Amades, Canet de Mar, 3 d’agost de 1927, EJA).
73.- Prova evident d’aquesta circumstancia és el fet que P. Bosch Gimpera, persona ja de fama internacional i amb el qual Amades va mantenir gran amistat, va facilitar el seu nom a diferents estudiosos. Dues mostres d’aquesta situació:
- A. del Llano (Delegación Regia de Bellas Artes de la prov. de Oviedo, Oviedo, 8 de febrero de 1926. EJA): “Sr. D. Pedro Bosch Gimpera. Mi distinguido amigo: Tengo el gusto de mandarle a V. lo que me pidió el Sr. Amades_: se dirigió a mí en nombre de V., y excuso decirle que me tiene siempre a su disposición”.
- Dr, Francisco Pospísil (director del Museo Etnográfico Moravo.Brno, Moravía, Rep. Checo-Eslovaca, Brno, 22 de octubre de 1927. EJA) “Por la bondad del Prof. Bosch-Gimpera he sabido su dirección y me permito suplicarle me remita sus publicaciones sobre danzas espanolas. Busco ya mucho tiempo material de las danzas espanolas con armas, espadas, sables, palos, etc. Adjunto a ésta 2 folletos que le interesarían ciertamente.”
Un detall que confirma la presencia en les xarxes europees del folklore i l’etnografia és el nomenament (19 de setembre de 1925) com a membre corresponsal de la societat germana Die Hermann-Barth-Gesellschaft für Geistige Völkergeistforschungen in Berlin und Wien dedicada als estudis de folklore.
74.- Dues mostres de la seva correspondencia europea entorn aquest aspecte:
- Raffaele Corso (Napoli, 23 desembre 1924. EJA): “Sono lieto di corrispondere al Suo desiderio, inviandole qualche indicazione bibliografica sulle danze popolari italiane. Su questo argomento non e stato seritto finora dai folkloristi nostri un trattato sistematico, sebbeue cemi sulle forme e sulle figure delle danze si trovino sparsi, qua e la, negli ipuscoli e nei volumi di descrizione e di raccolta delle tradizioni regionali”.
- Carmen Doré (Sardenya 17 desembre 1924. EJA): “Les danses que se fan en l’Alguer son balls antics i modernos d’importació estrangera i italiana usitats en casi totes les ciutats i villes de l’Illa (…) De aquest ball li enviaré lo més aviat possible, una giusta descripció, que tradueix de l’italia i que trob nel Cap. IV del “Viaggio in Sardenya” del Cav. Alberto Ferrero della Marmora, del 1826. En quant a les demanes que Vosté me fá amb la seva apreciada carta del 5 del corrent, es necessari que me dongui temps pera fer ricerques i poguer hi respondre sobre totes les pregontes que me va fent i aixó en quant riguarda la musica i les tonades”.
75.- Així, a partir del 1923 ja va començar amb Pau Vila i Josep Colomines en aquesta tematica. Vegeu infra, pag. 153-154.
76.- Un detall insignificant pero demostratiu de la seva passió: quan establí relacions (cap al 1927) amb Enriqueta Mallofré, la seva futura muller, la diversió principal dels diumenges era passejar pels carrers antics de Barcelona, prenent nota de dades diverses: antics edificis, refranys, etc. Referit a l’autor per consol Mallofré i Coca, Barcelona, 15 d’octubre de 1989.
77.- Durant aquesta decada, treballa repartint rebuts per a la “Comisión Mixta de Trabajo”, entitat amb fins assistencials, ocupació que alterna amb les seves perquisicions folkloriques.
78.- Aquest punt de vista va estar tan present a la seva obra i teoria, que va arribar a dir:
“(…) puix que a fi de comptes els folklore no deixa pas d’ésser arqueologia”, Joan AMADES, El folklore a Catalunya, pag. 168.
En molts escrits es pot comprovar els sentit arqueologic i historicista. Vegeu-ne dos exemples:
- “El conreu de la tana, o tabac d’Andorra, tan estes per les contrades pirinenques, és possible que sigui anterior a l’ús del tabac importat d’America, i pot constituir un record del costum autocton de fumar, en ús en el temps de l’home semisalvatge. Encara avui, en les col.lectivitats masculines, entre caçadors, per exemple, o els pastors a muntanya, si s’ha de fer el menjar gairebé sempre el resolen a base de carn a la brasa (…)” Joan AMADES, Folklore de Catalunya, III, pag. 1337.
- “L’etnografia ha demostrat des de fa temps que la majoria dels jocs dels nostres infants són la desfiguració de cerimonies religioses i de ritus primitius, bona parts d’ells encara en ús entre els pobles salvatges d’avui. Part d’aquests esplai foren ja practicats per civilitzacions antigues que els va donar un segell de subtilitat i un refinament que no va ésser, pero, tan forts per esborrar el seu sentit primitiu, i hom encara avui en pot reconeixer la ratlla inicial.”Ibíd., pag. 1341.
79.- Sobre aixo, recordem com es vivia el Folklore a la Secció d’Excursions i les descripcions que es feien de les festes o actes col.lectius del país. Vegeu supra, nota 36.
80.- La transformació de la vida tradicional i la influencia del món urba va arribar fins a la polemica en la Catalunya dels anys vint, com es pot veure en aquest text d’un dels mestres de J. Amades:
“!A la ciutat!, !a la ciutat! Aquest sembla ser el crit unanime en tot el món, d’ença de la terrible guerra que ha capgirat les coses i les grans poblacions que anaven creixent amb normalitat per l’excedent de la població camperola, es veuen inundades per veritables riuades de gent que hi entra a la força i tracta d’obrir-se pas a empentes (…) la llibertat que es té a fora, s’ha de trobar a faltar a ciutat, aon l’apilonament de gent, la multiplicació de serveis públics, la intensitat del trafec i una superior cultura, ha de disciplinar els habitants, dictar ordenances, prevenir tota mena de contingencies i cobrar molts tributa per subvenir a tantíssimes coses. En el camp, les exigencies socials, són poques; l’etiqueta, queda reduida a lo més indispensable i un esperit d’autoctonisme sembla regir-ho tot, portant l’individu a una actuació més integral, havent-se de bastar a sí mateix i més lliure, fugint de tota trava.
“Per aixo la idea de rusticitat i d’urbanitat són contraposades. A la ciutat li dóna segell propi tot lo exquisit, refinat, que sedueix per l’apariencia, encara que sovint el fons sigui poc consistent; fins el vici s’ha de presentar artísticament”. Rossend SERRA i PAGES,Scriptorium, XXVIII (Ripoll, abril 1925), p. 3
81.- Ferran SOLDEVILA, “Croniques catalanes”, Revista de Catalunya, IV (Barcelona, març 1926), pag. 317 i 320, va comentar en aquest article l’article de Joan Amades El ball de gitanes, aparegut a BACAEP, III (Barcelona, 1926). Sotasignat nostre.
82.- S’ha de tenir present que durant l’epoca de la Mancomunitat, hi va haver intents de presentar la cultura tradicional com a element formatiu de la joventut. Així, Aureli Capmany, un dels mestres reconeguts de Joan Amades, va fer un seguit d’articles sobre el valor de la dansa com a eina pedagogica. Vegeu “Quaderns d’Estudi”, 1 (Barcelona 1915), pag. 32-43. En la presentació d’aquests articles A. Galí (pag. 31) va dir:
“La dansa figura en el rengle de necessitats obligades fins ara, sobre tot en la nostra terra, dins la complexa formació de l’home. I del seu el valor sabem tots que enclou una educació estetica i física que potser amb res no podria suplir-se tan delicadament, pero més que tot, ells contribueix a educar aixo complexíssim que en les tristes generacions d’ara ha quedat tan desemparat: l’ús de la vida”.
83.- Vegeu Luis Díaz Viana, “El folklore dentro de la disciplinas antropológicas: Tradición y nuevos enfoques”. Ethnica, 20 (Barcelona, 1986), pag. 147-155. Una clara mostra de com, en molts casos, s’apropa en les seves recopilacions a temes com el que avui s’anomena “llegendes urbanes” es pot trobar a Folklore de Catalunya, I, pag. 60.
84.- Joan AMADES, Del Teatre popular, BCEC, XXXV (Barcelona, 1925), pag. 349. Sotasignat nostre.
85.- Joan AMADES, Folklore de Catalunya, I, pag.22.
86.- Joan AMADES, Astronomia i meteorologia populars, BDC, XVIII (Barcelona, abril-juny 1930), pag. 105.
87.- Joan AMADES, Vocabulari dels vells oficis de transport i llurs derivats, BCD, XXII (Barcelona,1934), pag. 61.
88.- Sobre aixo va escriure:
- “En recollir cal observar un rigorisme absolut per tal d’obtenir els documents amb una fidelitat completa. Quan s’arrepleguen materials de viva veu, mai no hem de corregir res d’allo que la persona consultada digui, per estrany, per incoherent i per incomprensible que sembli. Una bona part dels documents que es mantenen en el dir i en el fer del poble tenen una antiguitat mil.lenaria i pervenen d’estats de cultura molt llunyans […].” Joan AMADES, Folklore de Catalunya, III, pag. 1399.
Va criticar la descontextualització o la manca de veracitat en algunes manifestacions folkloriques. Referint-se a les realitzacions de molts ballets populars, assenyalava:
- “Les danses que integren els programes dels esbarts de dansaires i d’altres entitats dedicades al conreu del ballet popular com espectacle, no poden ésser admeses ni considerades científicament, ni se’ls pot donar una íntegra valor folklorica llevat valuoses excepcions. Quan un document han cregut que no feia prou bonic per a ésser representat en públic l’ha adulterat per tal de donar-li un caient més vistós; el criteri que ha regit en la propagació de les danses populars per part de les entitats predites cau més en el caire de comediant que no pas en el folkloric ni en el científic. Ha estat norma corrent el copiar o imitar els balls d’un grup per part d’un altre, sense criteri de depuració, i per persones incapacitades i poc expertes folkloricament, sense altre condició que la d’ésser, o pensar-s’ho, un bo ballador, que per el mateix no compren les qualitats ni la preparació que cal que reuneixi l’investigador.” Ibid, pag. 1379
Sobre el paper dels esbarts en la transformació del folklore tradicional, veure Josefina ROMA, “El papel de los esbarts dansaires en la modificación del patrimonio de la danza catalana”, Actas del segundo congreso de Antropología, Madrid, Ministerio de Cultura, 1985, pag. 162-164.
89.- Sebastia Farnés a Joan Amades, Canet de Mar, 27 d’abril de 1928. EJA.
90.- Joan AMADES, Danses primitives del Pirineu, BACAEP,IV (Barcelona, 1926), pag. 232 i 237.
91.- La idea de l’absoluta necessitat de recopilar i fer públics el maxim nombre de manifestacions de la cultura popular va fer dir-li en més d’una ocasió:
- “Cas fer una arreplega el més gran possible de materials que permetin la construcció de l’edifici immens de la nostra tradició. Si no ens sentim prou preparats o prou capacitats per a destriar i ordenar els materials recollits, no per aixo ens deturem en la nostra tasca, acumulem-los i que els trobin reunits els qui ens vinguin darrera més competents i ensenyats que nosaltres.” Joan AMADES, Folklore de Catalunya, III, pag. 1260.
92.- Ibid., pag. 1422.