1.- Vegeu al respecte A. BALCELLS (coord.), Historia dels Paisos Catalans, Ed. Edhasa, Barcelona, 1980, pag. 405-409.
2.- Així, per exemple, vegeu l’estudi d’A BALCELLS, Condicions laborals de l’obrera a la indústria catalana, , 2 (Barcelona, 1972), pag. 141-159, o el dossier , L’Avenç, 104 (Barcelona, 1987), pag. 7-43.
3.- Així parlava del seu pare:
“L’ofici de serraller era el del nostre molt estimat pare; de la seva lluita per la vida, semblava que l’ofici n’hagués estat el símbol. De la mateixa manera que la seva bonhomia infinita no era mereixedora dels seus contratemps, tampoc la feina no estava en harmonia amb el seu organisme més aviat feble [ … ] A la bona memoria del meu estimat pare, Blai Amades i Barrobés, mestre serraller molt destre a forjar claus, que, dins la pobresa de l’art de la serralleria del seu temps, respiraven encara el deix de bellesa que caracteritzava la forja i la serralleria catalanes”. Joan AMADES, Folklore de Catalunya, III, Barcelona, Ed. Selecta, 1969, pag. 619 i 624.
4.- Sobre aquesta situació, així ho va explicar:
“La meva mare era calcetera, havia treballat tota la seva vida en una fabrica de teixits de punt on ja hi treballava l’avia, i, quan la mare es va casar, li va donar feina a casa i repassava samarretes i les cosia a maquina. La vida dels meus pares era humil, tan humil com vulgueu, pero amarada d’un gran amor familiar i d’un pregon afecte col.lectiu, pero pobra molt pobra”. Joan AMADES,Quan anava a estudi. Barcelona, Ed. Barcino, 1982, pag. 5-6.
5.- En referir-se a aquest afer, va escriure:
“El meu pare no tenia gaire cultura, i una de les seves il.lusions més grans era que jo sabés força de lletra”,lbíd, pag., 7.
6.- Ell mateix va explicar en diverses ocasions el treball dels seus pares:
“Els nostres pares venien als Encants: es dedicaven a la quincalla, als articles de pell i, sobretot als ventalls, amb els quals havien fet una gran campanya; tenien la parada al carrer d’Urgell, cap al començament, a la mà contraria del mercat de Sant Antoni, davant una popular sabateria de vell que era propietat d’un italia [ … ] Més tard, els nostres pares van millorar el lloc dels Encants i van comprar el d’un venedor de robes de confecció que va plegar i que tenia la parada al voltant de la plaça, a la cruilla dels carrers d’en Tamarit i d’en Borrell [ .. ,] L’any 1902 van deixar el negoci de quincalla, i la parada dels Encants els va perdre interes, pero [ … ], i en previsió de si algun dia l’havien de tornar a necessitar, a casa van creure pertinent de conservar el lloc [ … ]”. Joan AMADES, Folklore de Catalunya, III, pag. 814-815.
7.- Sempre es va sentir orgullós d’aquest fet, com es veu en aquestes paraules:
“Als nou anyets vaig deixar d’anar a escola i em vaig enfrontar amb els atzars i les agrors de la vida, i ja em vaig guanyar el que em menjava i el que vestia, i per tant vaig deixar d’ésser una carrega econòmica per al meus pobres i estimats pares”. Joan AMADES, Quan jo anava a estudi. pag. 5-6.
8.- Molts anys després va dir:
“[ … ] m’hi van enviar, i jo vaig començar la venda de llibres, a més d’alguna altra cosa vella. Quan vaig haver d’anar tot sol. tenia dotze anys, amb més fal·lera de jugar que d’altra cosa, pero tant com ganes de esplaiar-me tenia un fort sentit del treball que a casa meva m’havien inculcat, i, alhora, sentia una veritable passió pels llibres, i aquests dos sentiments van poder més en mi que l’afany infantil d’esbargiment. Molt, però molt aviat, em vaig transformar en llibreter, em vaig guanyar de sobres el pa que menjava i vaig deixar d’ésser una carrega per als meus pares, i fins i tot ja els podia ajudar. [ … ] Amb els diners que el meu pare em donava en pagament del meu treball d’encantista comprava altres llibres que m’interessava de llegir i que no se’m presentaven en el negoci; els llegia amb una avidesa indescriptible i un cop llegits els posava a la parada i els tornava a vendre [ … ]”. Joan AMADES, Folklore de Catalunya, III, pag. 814-815.
9.- També és necessari assenyalar que fou en el mercat de Sant Antoni on va entrar en contacte amb la cultura catalana del moment: temes historics, literaris, etc., en especial, amb els més proxims a les creacions renaixentistes: “La cultura catalana també se’ns emportava i vam furgar tot el que vam poder, especialment historia”. Ibíd. pag. 819.
10.- Joan TOMAS, “Joan Amades, folklorista”, jovenívola (Barcelona, gener-febrer 1959).
11.- Tal era la seva follia que va declarar en una ocasió:
“Havia llegit els llibres a centenars, per no dir a milers, en pessimes condicions de llum per a la meva vista, massa delicada, i tanta lectura en aquelles circumstancies m’havia de perjudicar força”. Joan AMADES, Folklore de Catalunya, III, pag. 815.
12.- Joan AMADES, “Quan anava a estudi”, pag. 58.