93.- Ara, juntament amb Pere Busquets, Consol Mallofré es convertí en els veritables ulls de J: Amades: al llarg dels anys, ells fou qui corregí infinitat de proves, repassa textos, etc.
94.- Un testimoniatge d’excepció envers la consideració que es tenis en aquells instants del seu treball és la carta que T. Carreras 8Barcelona, (19-4-1930. Arxiu AEFC) va enviar a A. Duran i Sanpere amb motiu de la concessió d’un permís:
“El jurat proposa, en acta separada, l’adquisició de l’obra, molt interessant, del Sr. Amades.”
“A proposit d’aquest formidable folklorista i excel.lent amic nostre,goso a recomanar-li amb tot l’interes que vegi ara o més endavant, en la nova organització dels Museus de la ciutat, si V. trobés la manera de fer-li un lloc de treball. Faríem un favor a l’amic i un veritables servei a la cultura catalana. Es tracta, com V. sap, d’un home dotat d’excepcionals condicions de treball, i a més, docil i disciplinat, per a col.laborar en qualsevol alta empresa col.lectiva.”
Els premis que va assolir al llarg d’aquesta decada són també una mostra de la seva feina:
- Institut d’Estudis Catalans [IEC], Estudis d’Etnografia Catalana. Accessit al Premi Francesc Vives.
- Jocs Florals de les Festes de la Mare de déu de la Candela, Valls (1931), Vells oficis que es perden.
- IEC, Llenguatge de pastors. Premi de la Secció Filologica, 1932
- IEC, Vocabulari de l’art de la navegació i de la pesca. Accessit al Premi de Filologia, 1932.
- 3r concurs de l’EMC (1933), Masies de llegenda.
- 4t concurs de l’EMC (1935), El foc i la llum a pages.
95.- Exemples d’aixo són aquests encarrecs que, malgrat que no es van arribar a fer realitat, van posar de manifest el seu paper rellevant en el panorama del folklore catala i peninsular:
- La Junta para Ampliación de Estudios, amb motiu del Congrés d’Art Popular de Praga (1928), va sol.licitar-li (J. Subira, Madrid, 15 de juny de 1928. EJA) una comunicació, com a persona entesa en el món de la cançó popular, per concórrer a aquest encontre internacional:
“El Sr. Serra Pagés nos ha dado el nombre y dirección de usted, para que solicitemos su valioso consurso en relación con el Congreso de Arte Popular que se celebrará en Praga el mes de Octubre próximo, por estar usted especializado en la materia de INSTRUMENTOS Y TOCATAS.”
- Amb motiu de l’Exposició Universal de Barcelona de 1929 es va intentar organitzar un pavelló d’etnografia catalana, que no s’arribara a fer: J. Amades va ser escollit Secretari del Comite Organitzador que presidia R. Serra i Pages.
96.- Va prendre consciencia del país com a entitat nacional en els conflictius anys trenta. Estava compromes amb Catalunya per mitja del seu treball i no de la política activa: “La meva política és la meva pluma. Jo no aniré a cap miting pero els meus llibres són el testimoni del meu compromís.” Referit a l’autor per Consol Mallofré. Barcelona, 15 d’octubre de 1989.
97.- Un parell d’exemples d’aquesta situació:
- Pel juny de 1935, la Casa del Penedes de Barcelona organitza un concurs de balls de bastons per tal de revitalitzar aquesta tradició; se’l va convidar com a membre del jurat en companyia de figures del relleu de Pau Casals, Enric Morera, Joaquim Folch i Torras o Francesc Pujol.
- El segon exemple l’ofereix una comunicació de la Generalitat de Catalunya (Servei de Radiodifusió) amb data del 7 de juliol de 1937 (EJA), on es diu:
“El Comite de Assistencia Social de Radio Associació de Catalunya, compleix amb goig el deure de palesar-vos el seu pregon agraiment per la cooperació desinteressada que tinguéreu a be prestar a l’ EMISSIÓ A PRESENCIA DE PÚBLIC, celebrada el passat diumenge al Teatre Bosc, a favor de la nostra Lluita Antituberculosa. Emissió que va assolir un exit falaguer, entre altres motius, pel relleu que li va comunicar la vostra actuació sempre encertada i digna d’elogi.”
98.- Reflex d’aquesta situació fou el gran nombre de conferencies que va donar per tot Catalunya, essent el tema del teatre un dels temes sobre els quals va parlar més. Al mateix temps, atengué nombroses consultes, privades i públiques. Alguns exemples. Mn. A. Llorens, Solsona, 29 de maig de 1935. EJA:
” El sotasignat és un capella de Solsona […] que va tenir l’honor de coneixer i servir a V. quan, en el pel.legrinatge per aquestes terres, recollia la música popular instrumental, pel setembre de l’any 1930 […] M’interessaria coneixer, si és que n’hi ha, algun ball de cavallets dels que encara acompanyen els gegants en algunes viles de Catalunya. Després de molts anys, a Solsona els hem ressuscitat i l’Ajuntament s’interessa per que facin alguna evolució […] Li agrairia que m’informés sobre el particular (balls de cavallets) o m’indiqués on hauria de dirigir-me per obtenir el que li demano a V. L’Ajuntament de Solsona esta disposat a pagar-li totes les despeses que calgui.”
C. M. Tarragó (Administració General. Poble Espanyol) Barcelona, 5 de maig de 1933. EJA: “Amic Amades: Tinc el gust de presentar-vos al periodista austríac Sr, Georges Charles Lehmann que ve a Espanya a fer estudis de costums populars i ha vingut al Poble per a que l’informessin sobre la Patum de Berga. Jo li he donat un exemplar de la vostra conferencia i li he dit que es vegés amb vos perque éreu l’home més informat en aquestes qüestions.”
Cal recordar que aquest renom arriba quan R. Serra i Pages ja havia mort i en R. Violant i Simorra començava tot just a treballar en el camp de l’Etnografia.
99.- Al llarg d’aquesta decada, J. Amades va mantenir correspondencia amb estudiosos com R. Menéndez Pidal, J. M. de Barandiarán, C. Morán o R. del Arco. Fou Constantino Cabal, folklorista asturia, amb qui més contactes mantingué. El bescanvi científic entre ambdós obrí les portes a una entranyable amistat. Un exemple de la seva correspondencia:
“He leído ya los suyos. Tiene – como es natural – relaciones muy hondas y muy íntimas con mis obras mitológicas y en el de Seres Fantásticos, he encontrado la prueba decisiva para un estudio mío que habrá que titularse de este modo: El gran tributo de las cien doncellas, que estuvo por tanto tiempo incorporado a la historia; es un cuento de xanas asturianas” C. Cabal, Oviedo, 24 de febrer de 1931. EJA.
100.- Aquesta decada fou per a ell de grans contactes amb Europa, en especial, amb folkloristes del sud de França. Les primeres referencies epistolars conservades són de 1927 quan J. S. Pons (Montpeller, gener de 1927. EJA) li va enviar informacions sobre el teatre popular del Rosselló. Al voltant dels anys trenta, diversos investigadors rossellonesos es van interessar per la seva producció; així, Horace Chauvet (Perpinya, 23 de maig de 1933. EJA) li sol.licita l’obra Llenguatge de les besties, i H. Brazes (Ceret, 3 de desembre de 1935. EJA) li envia informacions entorn el pessebre rossellones. També Ll. Alibert (Carcassona, 19 de desembre de 1938. EJA) li va agrair la tramesa de diversos reculls de refranys catalans sobre el temps i els diners.
De la resta d’Europa, és necessari destacar l’interes de Fritz Krüger, director del Seminari für Romanische Sprachen und Kultur d’Hamburg. La relació fou tal, que s’ha arribat a dir que J. Amades fou deixeble de Krüger. Vegeu A. Badia Margarit, Situación actual de los estudios de lengua y literatura catalanas. Lengua. Cuaderno de Norte. Revista Hispánica de Amsterdam, 1-2 (Amsterdam, 1970), pag.61. F, Krüger (Hamburg, 13 de desembre de 1939. EJA) va jutjar així la producció de J. Amades:
“[…] hemos encargado a nuestras librerías las últimas publicaciones de Vd.; pero aún no las hemos recibido. Asómbrame la abundancia extraordinaria de su actividad literaria y me congratulo con Vd. de los grandes éxitos logrados. Menos mal que oportunamente recibimos su obra “Hostals i Tavernes”. Así me fue posible basándome en ella y en dos otras publicaciones, hacer una resena para la revista de este Seminario universitario, en la cual realzo la importancia transcendental de sus estudios.”
La ressenya que esmenta Krüger va apareixer a Volkstum und Kultur der Romanen, XXII (Hamburg,1939), pag. 409-415.
101.- Vegeu BCEC.XXXIX (Barcelona, 1929), pag. 18-43, 58-83, 106-117, 144-159, 183-192, 206-220, 255-267, 293-307, 325-338, 357-368.
102.- Un comentari de l’epoca es pot trobar a l’article de Valeri Serra i Boldú a La Vanguardia, 23 de gener de 1933. Alguns textos d’aquesta col.lecció foren publicats a la secció “Esplai” del diari El matí a partir del 16 d’abril de 1933.
103.- J. Amades va estar molt unit a RAC: així, quan el 24 de setembre de 1934 se celebraren els deu anys de l’emissora, va pronunciar una conferencia sobre “Música Popular Barcelonina”.
104.- Un altre testimoniatge ciutada:
“[…] cada dijous escolto les vostres passejades pels vells carrers de Barcelona, comentaris que resulten molt exquisits pel que tenen de típic, tradicional i historic, amanits amb el vostre humorisme sa i fresc. Com sigui que jo sóc un enamorat d’aquesta materia, el tema de la qual em suggestiona, m’heu posat, amb les vostres ressenyes, com vulgarment es diu, la mel a la boca, i jo desitjaria posseir aquesta relació de la Barcelona dels nostres avis. Per tant, us quedaria agrait si tinguéssiu la gentilesa de comunicar-me si teniu alguna publicació feta d’aquests reports o alguna cosa per l’estil […]“ Pere Camps i Serra, Barcelona, 23 de setembre de 1937. EJA.
Aquestes xerrades foren l’origen de la seva publicació Passejada llegendaria pels carrers de Barcelona, apareguda sota el títol d’Histories i llegendes de Barcelona. Passejada llegendaria pels carrers de la ciutat vella.
105.- Sobre aquest assumpte va dir:
“L’obtenció de materials aptes per a originals per a mantenir la nostra publicació ens induí a intensificar els reculls de llegendes, al quals vam dedicar força energies els anys 1934 i els següent, especialment. En aquesta nova campanya de recerques es van facilitar bona cosa de documents diversos bon amics interessats en les recerques i investigacions folkloriques. Amb posterioritat a la darrera data referida, malgrat el nostre recull constant i incessant, ben cosa poca hem aplegat de documents novel.lístics i narratius.” Joan AMADES, Folklore de Catalunya, I, 14.
106.- Vegem la repercussió de l’obra:
“Secció de Folklore. Activitats folkloriques dels nostres consocis.-El nostre consoci i company de secció, Joan Amades, segueix amb una constancia i regularitat notables la .- de la seva “Biblioteca de Tradicions Populars”, veritable summa documental del nostre folklore. Acabada la Serie B, ha començat amb el vint-i-cinque volum, dedicat a “Arts i Oficis”, Aquesta constant i regular producció no ha privat a Joan Amades d’escriure un gros volum sobre “Gegants, nans i altres entremesos”, editat per Pere Pujol, també consoci nostre.” BCEC, XLV (Barcelona, 1935, pag. 155)
107.- Per exemple, la col.lecció Biblioteca Folklorica Catalana, només va aconseguir llançar alguns volums, com també la que va promoure al final del segle passat Folklore Catala.
108.- Joan AMADES, Biblioteca de tradicions populars. Opuscle informatiu, Barcelona, febrer de 1933.
109.- Joan AMADES, Narracions Populars, Opuscle de propaganda, Gracia, Barcelona, 1937.
110.- La notícia del BCEC,XXXVIII (Barcelona, 1928), pag. 274, diu així:
“Secció de Folklore.- Després de la junta general ordinaria, celebrada el dia 13 de juny, la Junta Directiva d’aquesta Secció queda constituida en la següent forma: President, Josep Maria Batista i Roca; vicepresident, senyor Joan Amades i Gelats; Secretari: senyor Joan Rigall i Casajoana; Vocals, senyors Josep Fontanet i Manen, Joan B. Batlle Martínez.”
111.- Vegeu BCECD, XLII, (Barcelona, 1932), pag. 10 i BCEC, XLIV (Barcelona, 1934), pag. 282.
112.- La informació del BECEC, XLV (Barcelona, agost 1935), pag. 325, diu el següent:
” Junta General Extraordinaria Secció de Folklore. Després de la junta General ordinaria celebrada el dia 7 de juny, la junta Directiva d’aquesta Secció queda constituida en la següent forma: President, senyor Joan Amades i Gelats; Vicepresident, senyor Marian Galí i Guix; Secretari, senyor Josep Ma Font i Rius; Vocals, senyoreta Montserrat Gili i Esteve, i Ramon Violant i Simorra.”
113.- Vegeu com la seva intervenció fou una de les primeres accions que es portaren a terme:
” Secció de Folklore. Refraner barceloní.- Després de la reorganització de la Secció de Folklore, un del primers actes que la mateixa ha organitzat ha estat la conferencia que sobre l’esmentat tema dona, el dia 20, el senyor Joan Amades.” BCEC [Suplement al núm. 444], XLII (Barcelona, maig 1932); pag. 70.
Respecte a la reforma del 1935, cal assenyalar que després d’haver fixat com a eix del treball de la secció l’estudi del costumari, aquesta inaugura el curs amb una conferencia (11 de novembre de 1935) de Joan Amades sobre “Heraldica Popular” (BCEC, XLVI [Barcelona, 1936], pag. 41), Així mateix, aquell Nadal s’organitza una Exposició de Figures de Pessebre”, amb una conferencia seva sobre “Les figures de pessebre tradicionals”. Ibid, pag.82-83.
114.- Una de les primeres activitats en la qual tots tres van col.laborar va ser una serie d’exposicions d’imatgeria popular comentades que va organitzar el Club Esportiu Catalunya (secció folklorica) l’any 1927. Així mateix, també van participar en l’organització d’una mostra: “Exposició de fotografies i gravats de custodies, i de gegants i nans” (1929). La notícia (BCEC, XXXIX [Barcelona,1929], pag. 271) diu el següent:
“ Per la capvuitada de Corpus, s’inaugura aquesta interessant Exposició, en la qual figuraven exemplars facilitats pels senyors Corominas, Amades, Genovart, Garrut, Roig i d’ altres socis. Amb aquest motiu es dona una conferencia [conferenciant: J. Amades] que fou il.lustrada amb la projecció de magnífiques diapositives, la qual versa sobre el tema.” La conferencia porta el títol ”Significat de les custodies, Gegants i Nans en la diada del Corpus”.
115.- L’interes per aquest ambit d’estudi havia tingut ja una primera manifestació quan el 1926 es produí una reorganització de la secció de folklore. En aquest moment, la conservació i el foment dels goigs fou un dels objectius principals. Vegeu BCEC, XXXVI (Barcelona, 1926), pag. 114. L’Agrupació de Mantenedors dels Goigs va donar una primera mostra de les seves activitats quan el 1929 organitza una “Exposició d’Estampes Catalanes, Boixos”. Vegeu BCEC, XXXIX (Barcelona 1929), pag. 119.
En anys posteriors, l’Agrupació realitza diverses crides als socis del CEC perque aquests aportessin materials. Vegeu BCEC, XLI (Barcelona, 1931), pag. 7, 20, 29, 25, 43. Aquesta crida va apareixer altres anys i deia el següent:
“Secció de Folklore.- Demanem a tots els Rectors de parroquies i Capellans de santuaris, així com els editors que publiquen goigs, que tinguin l’amabilitat, de trametre’n un parell d’exemplars a la redacció del BUTLLETÍ per tal de donar-ne compte en aquestes pagines.” BCEC, XLIII (Barcelona, 1933), pag. 40
116.- L’ambient d’estudi entorn la imatgeria era tal que les Les Editions Duchartre de París proposaren a P. Vila d’escriure el capítol ”L’imagerie populaire catalane et espagnole”per a l’obra L’imagerie populaire. Les paraules de R. Duchartre (París, 13 de juliol de 1928. EJA) ofereixen un prova més de la plena dedicació a la imatgeria:
“Nous savons que la Catalogne est le foyer principal de l’imagerie populaire, néanmoins, nous vous demandons de bien vouloir donner des notes sur les foyers secondaires en dehors de la Catalogne.”
Fou J. Amades qui redactar aquest treball que, finalment, no fou publicat per l’editorial francesa; anys després (1938) el publica amb el títol Apunts d’Imatgeria Popular. Sobre aquest afer, vegeu el proleg que va escriure en aquesta obra.
117.- La impressió que aquestes publicacions produiren en els membres del CEC ens aproxima a la repercussió popular que tingueren:
“Secció de Folklore.- LA IMATGERIA POPULAR CATALANA.- Els nostres consocis senyors Joan Amades, Josep Colominas i Pau Vila segueixen treballant en el camp de la imatgeria popular catalana. Després de la publicació de dos volums de “Les Auques” s’han dedicat a l’estudi dels fulls de rengle. El resultat de llurs recerques i investigacions apareixera en l’obra nova que preparen “Els soldats i altres papers de rengle”, de la qual ha aparegut ja el volum de facsímils. Per tal de portar a cap d’estudis comparatius amb la imatgeria estrangera afina, Pau Vila ha realitzat recentment un viatge a París on ha estudiat les millors col.leccions franceses. El mes de desembre el nostre President donara al Centre un tast del resultat del seu viatge, en una conferencia que versara sobre “Originalitat de la imatgeria popular catalana” acompanyada d’una exposició en la qual s’exposaran fulls francesos, flamencs, alemanys, italians, russos, xinesos i catalans. Molts d’ells constituiran una veritable revelació, especialment els d’estampa catalana.” BCEC, XLIII (Barcelona, 1933), pag. 79-80.
118.- És interessant per als nostres objectius transcriure el comentari d’aquesta obra que Pau Vila realitza:
“ El treball d’aplegador i ordenador d’aquest folklorista infatigable es posa ben bé de manifest en aquesta obra remarcable. Tots els alts personatges, tots els caps descomunals, totes les besties dansadores dels seguicis processionals de Catalunya hi són descrites, per no dir biografiades. El llibre de l’Amades ve a ser el Gotha de les festes assenyalades de la nostra terra.
Pero l’autor no s’acontenta pas amb descriure i historiar cada entremes, població per població, sinó que abans d’aquesta presentació detallada, local, s’esforça a aclarir els orígens de cada un d’aquests éssers imaginaris i assenyala l’extensió de llur area geografica. El proposit de l’autor en aquest aspecte no ha estat pas recompensat com es mereixia. Es troben només dades escadussera, tretes d’alguns llibres municipals i documents similars, que no deixen entreveure l’origen de les representacions d’aquests éssers fantasmagorics, ni permeten seguir l’evolució que hagin pogut sofrir fins arribar als entremesos actuals. sabem, per experiencia personal, les dificultats en que hom topa quan tracta de documentar-se en el camp del costumari catala […] El volum fa goig i la puerilitat del seu contingut el fa agradable a tots els aficionats als bells llibres”, BCEC, XLV (Barcelona, setembre de 1935), pag. 365.
119.- Sempre va estar molt vinculat al món de la cançó popular, ho prova el fet que el 2 d’octubre de 1930, l’Orfeó Catala el ve nomenar Soci Protector com a reconeixement dels seus treballs en favor de la cançó popular que l’ocupaven des de feia més de deu anys. Aquesta distinció fou també expressió de l’íntima unió amb l’Orfeó Catala. Quan l’entitat va realitzar una exposició sobre La Cornamusa, Joaquim Renart, com a representant, el va escriure sol.licitant-li una conferencia sobre “l’universal instrument de la cornamusa, ja siguen sa forma múltiple, ja siguen el que fa referencia a Catalunya”. L’exit de la intervenció fou tal que, en un escrit del 4 de desembre de 1931 (EJA), l’entitat li va comunicar el següent:
“[…] la notable conferencia que tingué la bondat de donar en el nostre local social i que tan bell exit assolí, demostrant, una vegada més, els seus extensos coneixements sobre el nostre folklore i la seva reconeguda eloqüencia com a conferenciant i causeur. Al agrair-li doncs aquesta seva i desinteressada cooperació que tant contribuí a l’exit de l’Exposició, ens és plaent felicitar-lo cordialment per l’obra altament patriotica i cultural que, de tants anys, ve realitzant en la nostra terra. Déu li concedeixi molts anys de vida en bé del nostre folklore i de la cultura general del nostre poble.”
120.- Supra, nota 64.
121.- L’amistat d’ambdós venia de lluny: recordem que Joan Tomas fou qui va harmonitzar les lletres de les cançons populars que Amades publicava en el butlletí “Excursions”
122.- Joan AMADES, Música popular y música folklorica, “Anuario Musical“, XVI (Barcelona, 1961), pag. 274-249.
123.- Font: Pere ARTÍS, “L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya”, Revista Musical Catalana, 15 (Barcelona, 1986), pag. 30-31. Totes les missions les va fer en companyia de Joan Tomas, tret de la del 1936.
124.- És necessari assenyalar que aquesta obra tingué com a precedent els articles que va publicar a “Excursions” al llarg de l’any 1926, amb el títol Apunts de Dansa Popular. (per exemple el núm. 123 [febrer, 1926], pag. 406-410). Davant d’aixo, es pot afirmar que la primera font d’inspiració del Diccionari foren aquests articles (vegeu, per exemple, la paraula Alcalde, ball de l’). Un acurat comentari actual sobre el Diccionari:
” Aquest Diccionari de la Dansa (la preparació del qual comença en 1930), encetava la definitiva publicació del Cançoner; és un diccionari de tots els mots de tecnica coreografica, amb els noms de danses, balls, comparses, representacions populars, misteris, entremesos; és a dir, de tots aquells elements que d’una manera o altra concorren en aquella forma expressiva peculiar. Els altres dos volums havien de comprendre les danses propiament dites – amb indicació tant de la tonada com de la minuciosa descripció grafica- , i els instrument amb que eren interpretades.” Pere ARTÍS i BENACH, El cant coral a Catalunya (1981-1979), Barcelona, Ed. Barcino, 1980, pag. 156.
125.- En relació amb aquest aspecte, Mn. Joan Puntí, secretari de l’ OCPC, protagonitza l’anecdota següent: quan l’obra va apareixer, comenta: “Amades: ara vós no sabreu res de dansa perque n’hi haura molts que ja tenen on aprendre“. Referit a l’autor per Consol Mallofré. Barcelona, 23 de juny de 1989.
126.- Aquell any se celebra a Barcelona el tercer Congrés de la Societat Internacional de Música (18-25 d’abril de 1936). Els maxims responsables de l’OCPC participaren activament en la secció segona dedicada a folklore musical. En concret, les
comunicacions de Catalunya foren : Revista Musical Catalana, 387 [Barcelona, 1936], pag. 100-103 i núm. 388, pag. 167-168:
- Barbera, Josep (Barcelona). Supervivencies gregues en la cançó popular catalana.
- Gibert, Vicenç M. (Barcelona). Les melodies de les cançons romancesques a Catalunya
- Pujol, Francesc (Barcelona). Ritme i metrificació de les cançons populars catalanes.
- Samper, Baltasar (Barcelona). El cant de les cançons de treballada a Mallorca.
127.- R. VIOLANT I SIMORRA, “La Sección etnografica” del Museo municipal de
Industrias y Artes Populares del “Pueblo Espanol” y otras colecciones de etnografia espanola, Inedit, pag. 6. Arxiu AEFC.
128.- Al respecte, vegeu Pere BOSCH GIMPERA, Memories, Barcelona, Eds. 62,
1980, pag. 207-208. En l’actualitat aquesta col.lecció pertany al Museu Etnologic
de Barcelona.
129.- Supra nota 73.
130.- Es tenen molt poques referencies documentals d’aquesta circumstancia. Només coneixem la data d’entrada (1 de març de 1935), i sabem que hi va ser fins al 1940. Un document que s’ha trobat és aquesta comunicació de J. de C. Serra Rafols (Barcelona, 18 de juny de 1937. EJA):
“Benvolgut amic Joan Amades. Després d’estudiar amb els Dr. Bosch la possibilitat de retribuir-vos una mica més en relació amb els vostres mereixements, ja que no en la forma i la cuantia que fora el nostre desig i que seria de justícia, a partir d’aquesta setmana el Director ha acordat augmentar la vostra retribució a 90 ptes setmanals. El mes que ve procurarem que el pagament sigui fet per mesos cosa que resulta més decorosa.”
131.- La vinculació i el seu treball específic al Poble Espanyol no es coneix amb exactitud. La primera referencia que tenim és una comunicació (7 d’abril de 1931. EJA) de la Junta de Museus de Barcelona que es va posar en contacte amb ell “per parlar d’un assumpte relacionat amb el Poble Espanyol.”
Un any després, quan la Junta va organitzar una exhibició de la Patum al Poble Espanyol (23 de juny de 1932), J. Amades hi intervingué molt activament, i va fer-hi una conferencia sobre el tema. Sobre aixo vegeu, per exemple, “La veu de Catalunya“, 23 de juny de 1932.
A més d’algunes comunicacions de Joaquim Folch i Torras, es conserven algunes notes de M. Tarragó (Administració General del Poble Espanyol). Per exemple:
“Amic Amades: A Barcelona em varen donar la vostra carta relativa a la protecció d’uns gravats. Abans d’anar-me’n ja vaig donar ordre per a que us els lliuressin […]“. M. Tarragó, Olot el 27 d’abril de 1937. EJA.
132.– Com va escriure en una avinentesa:
“Per l’obtenció de documents hom pot recórrer a dos sistemes: el de la investigació i recerca personal i el de l’enquesta o qüestionari dirigit a col.laboradors de bona voluntat que ajudin a obtenir els documents que no estan a l’abast directament.” Joan AMADES,Folklore de Catalunya, III, pag. 1395.
133.- El seu pensament en aquest sentit era el següent:
“[…] El millor sistema és el de la investigació personal, per bé que és el més costós moralment i materialment, pero és també el que dóna millor resultat quantitatiu i qualitatiu.“ Ibidem.